NOTIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA SENTÈNCIA…

El passat dia 20 de març va fer dos anys
des que una parella d’agents de la policia local d’Alzira vingueren a
dur-me la notificació de que deixava de ser funcionari interí de
l’Ajuntament, després de 18 anys de diferentes contractes i
interinatge, al Departament d’Educació.

Dos
anys són el que diuen els especialistes que solen durar els dols, el
que necessita una persona i el seu cervell per adaptar-se a la pèrdua.
Un lloc de treball com aquest, on tot el que hi ha ho has anat creant
tu, a poc a p
oc, al llarg dels anys, t’enganxa fins i tot emocionalment -un error, avise- i en acabar-se de la manera que s’acabà obliga a que el cervell
haja d’assimilar la pèrdua. Assimila’t, ho assegure. passat del tot el
dol. Deslliurat el cervell, a més de les pors i els constrenyiments als
que t’obliga l’Ajuntament d’Alzira i els seus polítics administradors.
Perquè us he de dir que em costà un bon grapat de

mesos tornar a pensar lliurement i no tindre por d’expressar-me…
D’açò podrien parlar molt els treballadors i treballadores de
l’Ajuntament -funcionaris o laborals- si hi haguera un clima de
llibertat endins la casa Consistorial i les seues sucursals, però açò
seran ingredients d’altres olles.

I dos dies abans d’aquest segon aniversari de la comunicació em van notificar des de l’Ajuntament d’Alzira l’acord pres a la Junta de Govern Local en el que es dóna compte de la sentència 999/08 de 17 d’octubre (es dóna compte 5
mesos després, rapidesa burocràtica?) per la qual la Ssecció 2ª de la
Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de
la CV, en el recurs d’apelació contra la sentència del Jutjat nº 7 de
València on va recaure el recurs interposat per un servidor contra
l’acord de la Junta Local de Govern de 7 de setembre de 2005
sobre el nomenament de l’instructor de l’expedient disciplinari que se m’obrí, perquè el nomenat instructor no ho podia ser per no ser funcionari.
(Amén, quina explicació més llarga)

Tot açò ja ho vaig contar al mes de novembre (explicació de la sentència), i tot el desficaciat procés de l’expedient el poden seguir picant en l’enllaç EXPEDIENT
i entrades pròximes. És clar que, de forment ni un gra, que la únicDiu a l’escrit que m’han comunicat
a cosa que podien fer era tornar a obrir l’expedient amb un instructor
com cal; però com ja no sóc funcionari municipal no em poden obrir cap
d’expedient.

A l’acord diu que es comunique també a tota la retafila de persones humanes que tingueren a veure amb allò, a:

  • D. David Mascarell Furió,
    presumpte instructor que ja no està ni de regidor ni de res a
    l’Ajuntament i d’Alzira ni per a bé ni per a mal, al que divise quasi
    diàriament al tren a al matinada cap a València.
  • D. Jordi Vila Vila, secretari, al qual he d’agraïr sincerament el seu comportament en allò, que li vingué sense voler ni sense poder dir que no.
  • Dª Rosa Sanchis Llàcer,
    exregidora d’Educació, instructora suplent. que tenia clar que no hi
    havia cap raó per a l’expedient, signa papers i degué de pegar
    cabotades; viu ací a prop però no sé on treballa, tampoc no està a
    l’Ajuntament.
  • D. José-Miguel Mayordomo Cerdà, secretari suplent, ínclit Cap de Servei de Cultura, Educació i etc, aquell que va escriure, entre altres, el paper que hagué de signar la regidora…

I
diu l’acord que s’haurà de donar compte al Ple en la pròxima sessió que
celebre, per al seu coneixement i als efectes oportuns (quins efectes
seran aquests oportuns?)

Em fa goig pensar d’anar i preguntar-li a
la senyora donya Elena Bastidas, Alcaldessa, només que d’on va eixir
tot allò, qui va ser qui els embotinà per començar a expulsar-me de
l’Ajuntament. Curiositat, no sé si malsana, per veure d’on va eixir
eixa energia que la va fer presidir el tribunal de l’oposició… Però
deixem antigues històries.


Només una altra pregunta: amb tant
d’advocats/llicenciats en dret a l’Ajuntament i en el cas (l’Alcaldessa
Bastidas, David Mascarell, JM Mayordomo, el Sr. Secretari…) no sabien
llegir aquella línia on diu qui pot ser instructor d’un expedient que
s’obri a un fun
cionari -encara que fora interí?- I no podien haver rectificat quan vaig impugnar, recórrer i apel·lar?

El cas és que ara els tocarà pagar les costes d’aquesta darrera apel·lació, que vol dir pagar el seu advocat i el meu.
Però ni ells ni elles no paguen, paguem entre tots. Fins i tot, jo
pagaré la meua minúscula part, com cada alzirenya i alzireny, dels
impostos…


A que alguna cosa els havia de costar fer les coses mal i a posta?

Eduard Hervàs




Comentaris tancats a NOTIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA SENTÈNCIA…

10 ANYS DE L’HOSPITAL DE LA RIBERA D’ALZIRA, 1: INTRODUCCIÓ

Ja fa 10 anys que s’inaugurà l’Hospital de la Ribera.
Ens ho han recordat molt activament en diferents mitjans de
comunicació, a nivell comarcal o de país. Des de l’empresa que gestiona
l’Hospital han aprofitat per contar-ho a la premsa, ràdio i televisió,
i què bé el tipus de gestió privada del servei públic de la sanitat

Són
10 anys d’un servei ben necessari per a una comarca com la de Ribera,
des de la Salut com un dret de les persones, i de la Sanitat com a "conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública"

Allò
que ens diuen aquestos dies els responsables de que l’Hospital de la
Ribera i els serveis sanitaris que presta la UTE a l’Àrea 10 són la
meravella de les meravelles ens fa riure. Són dades numèriques que
volen fer-nos creure que la meravella és realitat: "El
Hospital Universitario de La Ribera, en Alzira (Valencia), ha cumplido
diez años de funcionamiento en los que ha realizado más de 187.000
operaciones y ha atendido más de un millón de urgencias y 22.400 partos.
"


Deixeu-me que pregunte:

  • És que en un Hospital amb gestió pública "normal" no hi ha atenció a Urgències,
  • És que en un Hospital amb gestió pública "normal"no es fan proves, anàlisis o radiografies i similars?
  • Un Hospital amb gestió pública "normal"no està també per atendre a la població de la millor manera possible?
  • Per què la prensa no ha contat massa coses de la realitat real de l’Hospital i l’Àrea 10, fora de premis i meravelles?


I ara resulta que publiquen a la premsa que una jove de 18 anys va 5 vegades a urgències de la Ribera i finalment l’operen d’Urgència al Lluís Alcanyís de Xàtiva…ÉS MOLT INTERESSANT LLEGIR LES OPINIONS DELS LECTORS A LA NOTÍCIA. AÇÒ TAMBÉ SÓN ENQUESTES AUTOPROCLAMADES


PER ANAR FENT BOCA, encara que no hi ha massa informació, A LA PREMSA I A INTERNET PODEM LLEGIR EN RELACIÓ A L’HOSPITAL…

Després
d’aquesta Introducció mínima, veurem en pròxims lliuraments si li
peguem un repàs, a poc a poc i en lletres clares, a les quatre o cinc
coses que cal dir del què i per què de l’Hospital de la Ribera i l’Àrea
10:

  • EL QUÈ I EL PER QUÈ: EL QUANT
  • ELS AMOS I ELS ENCARREGATS
  • ELS CLIENTS I EL PERSONAL
  • L’ATENCIÓ I LES ESTADÍSTIQUES
  • LES NOTÍCIES I LA IMATGE
  • PASSAT, PRESENT I FUTUR

Continuarà



Comentaris tancats a 10 ANYS DE L’HOSPITAL DE LA RIBERA D’ALZIRA, 1: INTRODUCCIÓ

COBRAR, TREBALLAR, FER POLÍTICA, NO SOLTAR LA MAMELLA

Llisc que el nou alcalde d’Almussafes, Albert Girona,
en assumir l’alcaldia ha equiparat el seu sou al que cobrà l’any passat
en la sua feina de professor de la Universitat. Encara que va contra la
pràctica habiatual, sembla una cosa raonable ja que una persona, pel
fet de dedicar-se a la cosa pública, no hauria de guanyar més diners
dels que guanyava treballant en la seua professió o tasca laboral.

Unes eleccions no haurien de ser res semblant a unes oposicions a notaria, al registre o un premi de la loteria.

Si
una persona deixa la seua feina, el seu lloc laboral, per dedicar-se
per uns anys a servir al poble des d’un càrrec elegit
-alcalde/alcaldessa, diputat/da, regidor/a, senador/a…- hauria de
poder fer-ho guanyant el mateix que guanyava quan treballava en les
seues coses. I per a no perdre diners potser haja de cobrar dietes,
despeses de representació i similars per fer dignament allò que calga
pels seus representats.

Però
si fem una ullada als nostres voltants veiem com hi ha qui aconsegueix
per la força dels vots un càrrec i això el/la duu a pujar-se’n a la
bona vida i bon jornal, que no té res a veure amb el que
guanyava/treballava abans.

Hi
ha alcalde/ssa que no ha treballat mai en res, que en acabar la carrera
i deixar-se de preparar les oposicions, només que ha estat i cobrat de
regidor/a, i/o diputat/da provincial i alcalde/ssa, i s’emporta un bon
grapat d’euros. O una altre/a alcalde/ssa que la última cosa en que
treballà els darrers anys fou de mestre/ssa de sa casa. I d’aquí a
regidor/a i cobrar d’alcalde/ssa, i el que vinga ben vingut siga, i no
deixem perdre res.

Sembla
que allò de la política és per servir a la societat i la ciutadania,
però hi ha qui se’n puja al carro -o al tren- per no baixar-se’n mai. i
quan acaba la representació -o mentrestant- el/la poen a algun lloc de
confiança en qualsevol de les múltiples empreses públiques o
associades. O d’assessor/a… O millor per a ells/elles i pitjor per al
poble, aproven una oposició o els fan inspectors/es a dit i després
(els) aproven les oposicions…

Fa
vergonya que la cosa pública es convertisca tan fàcilment en cosa
privada i faça tant de fàstic i d’oix a massa persones, que fugen de
comprometre’s per no tropessar amb aquesta gent(ola).

De
vegades ens adonem com els itineraris personals van dissenyant-se
paral·lelament a les possibilitats que oferirà el futur laboral, per si
de cas un dia es perd el seient polític,l a mamella.

I
et trobes, sense voler, mirant com entra en un institut a practicar a
algú/na que et sembla que és aquell/a que hauria d’estar al seu despatx
servint el poble i desfullant la margarida aquella del PAI vull, PAI no
vull. Supose que serà, com quasi tot, per si de cas qualsevol dia es
perd la clau o el favor del qui tindrà la clau. De les llistes o de les
aliances. Que d’això d’aliar-se també podríem -i hauríem- de parlar
molt.

I
són coses de les que s’havia de parlar als infants i jóvens a casa i a
l’escola/Institut (allà per la Ciutadania?) perquè siguen capaços de
reflexionar i arribar a conclusions que els poden millorar el futur i
la vida: des de tindre elements per a quan hagen de votar (o parlar amb
els seus representants al Consell de Xiquets i Xiquetes, per exemple?)
o, simplement, perquè poden plantejar-s’ho com un projecte de futur,
allò de ser polítics d’eixos que no solten la mamella. Sempre és una
opció, i més des d’un plantejament de crisi.

Eduard Hervàs
educalzira@gmail.com



Comentaris tancats a COBRAR, TREBALLAR, FER POLÍTICA, NO SOLTAR LA MAMELLA

MASCARELL NO PODIA SER INSTRUCTOR DE L’EXPEDIENT, PERÒ ELS DINERS ELS POSA L’AJUNTAMENT

MASCARELL NO PODIA SER INSTRUCTOR DE L’EXPEDIENT, PERÒ ELS DINERS ELS POSA L’AJUNTAMENT

Ara resulta que tot allò que començà Mr. Mascarell (D. David), la Sra. Alcaldessa Dª Elena i la resta de equiPP de govern municiPPal,
i que no van poder acabar perquè abans aconseguiren suspendre’m en el
primer examen de l’oposició i que ja no fora funcionari de l’Ajuntament
d’Alzira -ni tan sols interí- estava mal fet des del principi.

Això diu l’Audiència de València: el Sr. Mascarell, D. David,
com a regidor no podia ser instructor de l’expedient sancionador que em
van obrir. Jo ja els ho havia dit en diferents escrits i, com no feren
cas i anaren a la seua, vam haver de presentar un recurs
contenciós-admninistratiu.

En la primera sentència van acceptar les meues pretensions: que el Sr. David, Don Mascarell, com a regidor no podia ser instructor de l’expedient sancionador.

La Sra Bastidas, Dª Elena
i l’equiPP de govern decidí apel·lar. Amb diners de totes i tota la
ciutadania alzirenya, això és, sense costar-los a ells ni mig cèntim,
clar.

Ara ve allò i resulta que diu la Sala del Contenciós Administratiu de la Comunitat Valenciana que no tenien raó, que el Sr. Mascarell, com a regidor no pot ser instructor
d’un expedient contra un funcionari (encara que siga interi). Que ha de
ser un altre funcionari del mateix grup, en aquest cas del grup A.

No
he vist cap nota de premsa de l’Ajuntament, ni tan sols a la SuperWeb
municipal explicant-ho a la ciutadania. Per això, i amb tota la
modèstia per contar una cosa pròpia i persona m’atrevisc a contar-ho.

Per
cert, que s’ha perdut la sentència amb costes i tot. Això vol dir que
han de pagar les despeses del judici. les de la seua part i les de la
meua. Ho sent pels cabdals municipals en època de crisi, però
l’Ajuntament haurà de pagar les costes… No Dª Elena Bastidas
-que encara és alcaldessa- ni D. David Mascarell -que ja no és regidor,
viu a Algemesí i va i ve tots els dies des d’Algemesí a València més o
menys a les 7 del matí i a les 3 de la vesprada, respectivament. No és
just això de que en lloc de pagar ells i la resta de l’equiPP de govern
pague Alzira sencera, però no pretendran després de tot que també ho
pague jo…

i és que ja vaig pagar prou sense saber massa bé el perquè.
Ara, en llegir la sentència, se m’ha vingut al cap altra vegada tot
allò de l’expedient, i l’examen d’oposicions… (si no saps de què va,
o vols fer memòria pot spicar en el següent enllaç: EXPEDIENTS I OPOSICIONS D’EDUARD HERVÀS.)

I
com encara no sé d’on vingué tot aquell procés inquisitorial he pensat
que pot ser ja un bon moment per començar a investigar i a lligar caps.
Amb l’ajuda de totes i tos els qui sé que -almenys- em respecteu com a
persona i algú/alguna m’estima un poc i moltes/molts reconeixen el
treball que vaig fer amb l’Educació i la Infància de l’Ajuntament
d’Alzira al llarg de 18 anys.

Seguiré informant i explicant com podem, entre tots, anar seguint el fil. I arribar al cap.

Comentaris tancats a MASCARELL NO PODIA SER INSTRUCTOR DE L’EXPEDIENT, PERÒ ELS DINERS ELS POSA L’AJUNTAMENT

L’ECONOMIA MUNDIAL: UNA VISIÓ I EXPLICACIÓ LÚCIDA

 Cal pensar de vegades en que les coses no són com ens les conten io com, a poc a poc a través de la nostra vida, hem aprés. Entre aquestes coses, l’Economia.

Us facilite un video que ens dona una imatge molt real de com funciona l’economia a nivell mundial (i als EEUU).

Val la pena dedicar uns minuts per veure i escoltar. I si ho considerem interessant, passem-ho a les amistats.

 

Comentaris tancats a L’ECONOMIA MUNDIAL: UNA VISIÓ I EXPLICACIÓ LÚCIDA

ENIGMES

ENIGMA núm. ZERO

EL PASSEIG
DE L’ESTACIÓ: LA HISTÒRIA I LES FOTOS!!!

        



L’ENIGMA núm. 1: LA GALLINA A LA BANDERA
http://picasaweb.google.es/educalzira/EDUCALZIRA/photo?authkey=jTuDP2D9f4Q#5228839314115040914
¿On
pengen a Alzira ben a la vista, en algunes festes importants de l’any
una bandera on encara està l’àguila/gallina franquista?



S’admeten respostes fins el dia 15 d’agost enviant un missatge
electrònic amb la resposta a  educalzira@gmail.com
. Es rifarà un llibre entre els qui ho encerten, i la imatge original
per a totes les persones concursants. Fins aleshores anirem afegint pistes i fotos. 





PISTA NÚM. 1
:



A
prop de l’Ajuntament,


podeu
veure-la penjada


onejant,
ben lliure, al vent.

Comentaris tancats a ENIGMES

COSES QUE CONTINUEN O NO, MÉS VAL AIXÍ.


Més de quinze mesos després d’haver acabat de tr
eballar
a l’Ajuntament d’Alzira me n’adone que hi ha coses que encara continuen
any a any, i altres que s’han desfet en el temps i l’espai com un
terroset et de sucre en una tassa de café.

Ho
dic directament per l’anunci de la celebració de la

V
III Jornada de Convivència i Integració entre
l’alumnat del centre
d’Educació Especial Carmen Picó i l’alumnat de 4t dels
centres de
Primària de la ciutat. Fou una activitat que vam inventar fa vuit anys
per celebrar l’aniversari del CEE Carmen Picó i ha vingut celebrant-se
any rera any per interelacionar l’alumnat d’aquest centre i dels de
tota la ciutat. Sembla que va ser un bon invent i que continua sent
aplicable en aquesta nova etapa de l’Educació Municipal.


També recorde ara que
es feu el Concurs de Dibuix dels Premis Literaris i es
convoquen les Ajudes Extraordinàries a l’estudi amb
bases semblants a
les d’abans. I hi ha el Consell de Xiquets i Xiquets,
encar que no hi
haja alternativa a les activitats dels adolescents i si que es veja com
naix Vilella.


Altres
coses no han continuat, com les que obliguen al diàleg, a la reflexió i
la coordinació d’activitats i centres. Es prefereix editar a tota
impremta una Guia Educativa Ciutat d’Alzira que compartir taula i
responsabilitats amb els qui ixen a la Guia. Però és normal, des dels
actuals plantejaments municipals.


M’alegre
que hi haja coses que encara continuen. Qualsevol Ajuntament no pot
tirar al fem divuit anys d’activitat professional dels seus
treballadors, encara que decidisquen eliminar-los del terreny de joc,
amb tota la legalitat possible, clar, ni un Ajuntament com el d’Alzira,
llàstima siga.

De vegades, en
aquest temps de llunyania emocional percep en alguna neurona un esclat
de nostàlgia, especialment per la relació perduda amb les persones
involucrades en l’educació a Alzira: professionals, mares i pares,
alumnat…
Però immediatament reconec que no val la pena ni el treball ni la
nostàlgia si els vertaders responsables de tot açò, els responsables
polítics alzirenys, són com són i fan el que fan.
Si, ja ho sé, la
democràcia.

Comentaris tancats a COSES QUE CONTINUEN O NO, MÉS VAL AIXÍ.

LA DIMISSIÓ DE LA FALLERA MAJOR, SÍMPTOMA I REPTE DEL SISTEMA FALLER

S’ha organitzat un gran rebombori en el món faller alzireny per la
dimissió/expulsió de la fallera major de 2008, arran dissonàncies,
discordàncies, formes grolleres i maleducades o insistència als actes
oficials i necessaris per al càrrec.


 
No
sóc ni faller ni enamorat de les falles, però les he de sofrir cada any
i, a més, considere que són un element socialitzador i d’educatiu que
influeix, si més no, en un bon grapat d’alzirenyes i alzirenys.
Les qüestions plantejades per l’exfallera major i
les seues companyes són ben serioses i haurien de fer reflexionar tots
els estaments fallers i no fallers de la ciutat. Fins i tot a l’alcaldessa Bastidas, que finalment haurà aprés del seu viatge a
Brasil a allò de les ciutats educadores que en una ciutat tot educa;
tot, des de com parla l’alcaldessa com a a l’alcaldessa o què es fa als
actes oficials fallers o com es planteja el trànsit a la ciutat.

Educa tot, per a bé o per a mal.

 
Les relacions falleres/falleros i festa de falles
són relacions sexistes. El major paper oficial de les dones en les
falles és de florero. Floreros bonics, ben endreçats, piropejats… però
floreros. I això no és bo ni per a les dones -en general i en
particular- ni per a les falles. Ni per als hòmens/falleros. Que de
vegades prenen el masclisme com a estàndard -fins i tot el masclisme
cavallerós i elegant…-

 

I al capdavall les relacions asimètriques entre els gèneres en les
falles -uns llocs n s’aprenen i perfeccionen les relacions socials de
menuts i majors- ajuden i potencien les  relacions asimètriques entre
els gèneres a la societat. I viceversa.

 
Alguna falla s’ha plantejat algun dia tindre un
faller major, amb una cort on hi haja fallers i falleres mesclats? I
que siga tan normal haver presidents com presidentes? I un faller major
d’Alzira?


Moltes i molts em direu que no, però jo tornaré a
repetir que tot açò té molt a veure amb el problema de les formes
grolleres i maleducades, els desplants, les prohibicions i el desficaci
del protocol. L’Anna Mari Badoví no aguantà el que es suposava que una
"dona i fallera" hauria d’aguantar.

 
Ara és moment de reflexionar i que el món faller
d’Alzira pegue un pas endavant,com ho han fet en altres vegades. Però
no fent més soroll o més impossible el trànsit ciutadà sinó posant a
les dones en el lloc que 
els pertany, encara que siguen falleres o falleres majors d’Alzira. És
un repte, però també una necessitat. 


Comentaris tancats a LA DIMISSIÓ DE LA FALLERA MAJOR, SÍMPTOMA I REPTE DEL SISTEMA FALLER

AMB BICI A LA RIBERA, JA ERA HORA.



La Ribera en BiciJa era hora, amén al·leluia, que els ajuntaments es prengueren en serio el tema de la mobilitat i apostaren per la bicicleta.



Llegim als
diaris que Alzira, Algemesí i Carcaixent, amb la Generalitat, van a
posar en joc 200 bicicletes per al veïnat. Perquè les usen en cada
poble i perquè puguen moure’s d’un a l’altre o a l’altre.



Les 200 bicis s’hauran d’agafar i deixar en uns dispensadors, amb una
targeta magnètica, després d’haver-se apuntat al servei. Hi ha molts
models de préstec de bicis al llarg de tot l’Estat i de tota Europa. En
molts llocs es financien només amb publicitat (alguns avantatges havia
de tindre la publicitat).



Amb les Bicis de la Ribera Alta ens quedarem molt contents i a gust.
Perquè sabem que es potenciarà la mobilitat sostenible als tres pobles.
 



Esperem amb moltes ganes els carrils-bici a Alzira, per poder tindre
una mínima seguretat, o que facen la ciutat de 30 o de 20 (això vol dir
que la velocotat màxima es 30 o 20 km). I carrils-bici entre les tres ciutats i la resta de la comarca. O que els camins rurals es senyalitzen i s’arreglen per poder-s’hi desplaçar. 
 
També esperem amb ganes
l’ordenança de circulació amb Bici, per saber què es podrà fer i què
no, i com els automòbils i els vianants hauran de respectar les bicis, i les bicis
respectar a tots.


També esperem ja els aparcabicis en tots els llocs oficials i
educatius, a més de en les zones comercials. Però uns aparcabicis dels
que es recomanen per tot arreu, d’U invertida, perquè puguen nugar-se bé les bicis perquè no les furten.

Espèrem, això si, el carril bici a Alzira, que falta fa. És una mica vergonyós que en les noves zones (llisca’s Tulell, per exemple) no hi haja o, on els hi ha, són de riure’s i no parar.
 
Caldrà també potenciar l’ús de la bici entre els més menuts -perquè aprenguen-, entre els estudiants, els jóvens, les dones, els majors… I anar arraconant un poc als cotxes, que no siguen els amos de la ciutat i la comarca.
 
Podem llegir moltes coses sobre les bicis a la ciutat a la web VALENCIA EN BICI: consells, rutes, carrils bici a València, què fer i què no fer, com fer…
 
Amb aquesta perspectiva, no estaria mal començar a associar-nos els alzirenys i alzirenyes que creiem en la Bici com a un element important en la vida de les ciutats i la nostra pròpia. Podriem formar allò que es podria anomenar ALZIRA EN BICcom a col·lectiu amb interés en el tema.

Comentaris tancats a AMB BICI A LA RIBERA, JA ERA HORA.

UNA NOVA AGENDA EDUCATIVA QUE NO ÉS GENS NOVA. COM QUASI RES

Vaig llegir a la pàgina web de l’Ajuntament d’Alzira i en diferents mitjans informatius locals que s’ha presentat l’Agenda Educativa Ciutat d’Alzira, de la qual es diu que és “una agenda que naix per primera vegada en la ciutat…”. Després d’uns dies de reflexió, després de contemplar la fotografia oficial de la presentació, no puc deixar de fer algunes necessàries puntualitzacions.

Aquesta Guia ja fa uns anys que ve editant-se i distribuint-se entre els centres educatius de la ciutat, encara que no era una edició d’impremta i a tot color, sinó fulls col·locats en carpetes de anelles que es facilitaren als centres, que anaven reposant-se cada curs i completant-se al llarg dels mesos si calia afegir-ne alguna; sense cost econòmic afegit al del treball quotidià del tècnic que l’elaborava, un servidor. Per a la nova/vella Guia, ara editada, calen segons la informació consultada dos tècnics d’Educació i un assessor extern.

Per cert, quan llisc que la Sra. Alcaldessa ha felicitat a tots els que han fet possible que puguem fruir de l’agenda (“referent en la comarca i que farà que Alzira siga pionera…”) no sé si també es refereix a mi com a primer redactor, encara que crec que no. Perquè en el temps que vam coincidir a l’Ajuntament, ella amb responsabilitats d’alcaldessa i jo de tècnic d’Educació, no vaig tindre la satisfacció professional de em reconeguera cap cosa positiva. Per no tindre, ni una reunió on poguera assabentar-me de les polítiques que la Sra. Alcaldessa volia aplicar quant a Infància, en ser anomenada Alzira Ciutat Amiga de la Infància. Ni amb l’Alcaldessa ni amb la resta de regidores i regidors que, en tota l’anterior legislatura, foren incapaços d’impartir directrius als seus tècnics i departaments per tal de dur poder dissenyar de manera transversal el Pla d’Infància, com el compromís municipal. Aleshores la Infància no era una prioritat i espere, pel bé del present dels xiquets i xiquetes i del futur de la ciutat, que en algun moment puga arribar a ser-ho.

A més, continue llegint a la nota o notícia que la Sra. Juàrez, regidora d’Educació, que l’Agenda s’uneix a altres iniciatives d’inversió en Foment de l’Educació…” i n’enumera unes quantes, totes les quals ja es duien a terme quan jo era el responsable del tema i algunes les vaig haver de dissenyar i iniciar jo mateix. Després de l’experiència en els vora 18 anys de tècnic d’Educació i dels darrers mesos del meu treball en l’Ajuntament no puc esperar personalment gran cosa dels actuals dirigents. Però, almenys, que s’adonen que els directors i directores, el professorat, treballadors municipals i alguns pares i mares coneixen què, com i qui ha dut endavant projectes i realitats en Educació a la ciutat. I han de mirar a un costat o fer com si no escoltaren quan se’ls volen presentar eines de treball o simples activitats com a novetats innovadores quan les coneixen i/o utilitzen anys enrera.

Aprofitant l'espai, bo seria que els tècnics d’Educació, la regidora o l’alcaldessa reinventaren o reeditaren el Calendari d’Activitats que, editat en PDF, es distribuia als centres educatius alzirenys al principi de cada curs. Només és una proposta, però els facilitaria la programació i el treball quotidià.

 

.

 

 

 

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a UNA NOVA AGENDA EDUCATIVA QUE NO ÉS GENS NOVA. COM QUASI RES